La Comissió Europea ha publicat una proposta de Directiva sobre Deguda Diligència en matèria de Sostenibilitat Empresarial
Fa un any, el 22 de juliol de 2021, va entrar en vigor a Alemanya una nova llei, amb la finalitat de posar ordre a les obligacions de diligència deguda de les cadenes de subministrament de les seves empreses.
L’any 2023 marcarà l’entrada en vigor a la resta de paisos d’ Europa de la nova Llei Europea de Diligència Deguda a la Cadena de Subministrament per prevenir les violacions dels drets humans i de la legislació mediambiental a les cadenes de subministrament globals.
D’acord amb un estudi de la Comissió Europea publicat el 2020 sobre deguda diligència a la cadena de subministrament, només el 35% d’empreses realitza processos de deguda diligència o vigilància dels impactes en els drets humans i mediambientals de la seva activitat i només un 16% cobreix en aquesta anàlisi la seva cadena de subministrament.
Davant d’aquesta realitat, la Comissió Europea ha publicat una proposta de Directiva sobre deguda diligència en matèria de sostenibilitat empresarial, que serà presentada al Parlament Europeu i al Consell per a la seva adopció.
La proposta té com a objectiu fomentar un comportament empresarial sostenible i responsable al llarg de les cadenes de subministrament mundials. Se’ls exigirà que determinin i, si cal, previnguin o redueixin els efectes adversos de les seves activitats en els drets humans (treball infantil i explotació dels treballadors) i en el medi ambient (contaminació i pèrdua de biodiversitat).
La Llei de Diligència Deguda s’aplicarà a tots els països europeus i obligarà a realitzar controls estrictes de les xarxes de subministrament, centrats en els aspectes mediambientals i socials (per exemple, adquisició de materials controvertits, condicions laborals justes, evitar el treball infantil, etc..). Es tracta d’un repte important per a les empreses, ja que les obligacions de responsabilitat contemplades al projecte de directiva van més enllà de les pròpies activitats de les empreses i inclouen tots els proveïdors de productes i serveis. Per això, les empreses hauran d’examinar bé les parts de la seva cadena de valor per eliminar el possible risc de responsabilitat i garantir la mitigació dels riscos derivats dels incompliments.
Les noves normes de diligència deguda s’aplicaran, d’una banda, a totes les empreses de responsabilitat limitada de la UE de mida i poder econòmic considerables (més de 500 empleats i més de 150 milions d’euros en volum de negocis net a tot el món ).
D’altra banda, les empreses de responsabilitat limitada amb sectors d’activitats definits de gran impacte i que no arriben als dos llindars anteriors, però que tinguin més de 250 empleats i un volum de negocis net de 40 milions d’euros a tot el món. Per a aquestes empreses, les normes es començaran a aplicar dos anys més tard.
I, finalment, hi ha les empreses de països tercers amb activitats a la UE amb un llindar de volum de negocis generats a la UE dels grups previs. Les petites i mitjanes empreses (pimes) no entren directament a l’àmbit d’aplicació de la proposta.
Aquesta proposta s’aplica a les activitats pròpies de l’empresa, les filials i les cadenes de valor (relacions comercials establertes de forma directa o indirecta). Per complir el deure de diligència deguda de les empreses, aquestes han d’integrar la diligència deguda a les seves estratègies; determinar els efectes negatius reals o potencials en els drets humans i el medi ambient; prevenir o reduir els possibles efectes negatius; posar fi als efectes negatius reals o reduir-los al mínim; establir i mantenir un procediment de demanda; supervisar l’eficàcia de l’estratègia i les mesures de diligència deguda i comunicar públicament les seves actuacions sobre diligència deguda.
Un cop conclòs el procés, els Estats membres disposaran de dos anys per incorporar la Directiva a l’ordenament jurídic nacional i comunicar els instruments pertinents a la Comissió.
Per aplicar els requisits requerits, les empreses necessitaran saber qui forma part de la seva cadena de subministrament, i si els seus proveïdors estan complint les normes mediambientals i socials.
La Comissió ha posat el focus en sectors que presenten un risc potencial més alt de provocar impactes adversos a les persones i al medi ambient, com el forestal o la mineria, per als quals s’han aprovat o estan en procés d’elaboració reglaments específics. No obstant això, calen formats i normes uniformes per tal d’ intercanviar aquesta informació de forma eficaç.
En termes generals, es persegueix aconseguir una protecció efectiva dels drets humans i el medi ambient contemplats als convenis internacionals.
