Lluny queda ja la imatge que ens oferia la sèrie «Els informàtics» («The IT Crowd») estrenada a Londres al 2006 i emesa a Catalunya per TV3 de desconnexió i falta d’entesa entre el món del management i el món tecnològic. A la sèrie, els informàtics estaven instal·lats al brut i desendreçat soterrani de l’edifici, mentre que la resta de treballadors de Indústries Reynholm desenvolupaven les seves tasques en unes instal·lacions i ambient idíl·lic. La sèrie reflexava una absoluta divisió i fractura, ben bé com si es tractés de dos mons diferents, amb realitats i objectius no vinculats, i amb una evident falta de comunicació entre ambdues parts.
Òbviament, la sèrie era una caricaturització portada a l’extrem del que estava succeint a les empreses d’ençà que les TiC i Internet hi havien irromput amb força. Però la base de la història existia, i han calgut (i calen encara) molts esforços, temps i voluntat per part d’empreses i de tecnòlegs per apropar ambdós mons, el món del management i el món TiC.
Les empreses estan treballant per incorporar noves figures als seus òrgans de direcció i de gestió (perfils híbrids i amb base formativa, know how o interès per l’àmbit tecnològic), implementant figures com la del “Director/a d’Innovació”, el “CIO”, o similars, que han d’esdevenir claus justament a l’hora de connectar aquests dos mons i aconseguir implementar un ús eficient i òptim de les noves tecnologies, que pugui suposar una aportació de valor amb impacte directe sobre la productivitat i competitivitat de les empreses.
Els tecnòlegs, per la seva part, han “acostat posicions” al món del management, avançant de forma imparable i altament valuosa amb el desenvolupament i implementació de noves tecnologies, alhora que comunicant-les i explicant-nos en què consisteixen i per a què poden ser útils: Internet of Things (o “Internet of Everything”, com alguns ja comencen a anomenar), software de gestió per processos, realitat virtual, realitat augmentada, etc. Les propostes i usabilitat de noves eines tecnològiques són constants per part dels tecnòlegs.
Però són efectivament els gestors o managers de les empreses els qui han de saber quina eina pot aportar i generar valor al seu negoci, per a posteriori adreçar-se als tecnòlegs i demanar-los col·laboració per determinar-ne la viabilitat i possible implementació.
La transformació digital, per tant, té al seu ADN la tecnologia, però és l’acció i l’actitud de les persones i la cooperació entre les mateixes qui la fa avançar. Entre tots, cal treballar i cooperar en la transformació digital dels models de negoci, la cadena de valor, els mercats, la RSC, la logística, la sostenibilitat i la cadena de subministrament.
El diàleg i feedback entre tecnòlegs i gestors ha de ser més fluid i constant. Avui ja no té cap sentit ubicar els tecnòlegs al soterrani com passava a “Els informàtics”, sinó que cal un apropament i una transversalitat entre els diferents actors implicats.
Aquesta complicitat entre el món “TiC” i el món del management i l’ús d’un mateix llenguatge esdevenen claus per a la Indústria 4.0, per al desenvolupament i implementació d’innovacions disruptives i socialment responsables. I qui sap, probablement la col·laboració i feedback permanents acabarà fusionant ambdues parts en una única realitat, amb competències i objectius similars (ja ho diu en Mark Zuckerberg, “Tothom hauria de saber programar”), i és clar, parlant un mateix llenguatge i compartint la mateixa planta de l’oficina.
